El CCCB obra les portes a l’exposició "El Paralelo, 1894-1939”

El CCCB obra les portes a l’exposició "El Paralelo, 1894-1939” “Barcelona y el espectáculo de la modernidad”.

Una vegada més el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es vesteix d’art per oferir al públic un retorn al antic Paral·lel.  Les portes s’han obert avui al matí i ja s’hi ha pogut veure diferents persones xafardejant per els foscos passadissos de la exposició.

Avantguarda, modernitat, inspiració, kitsch, transgressió, desimboltura serien els seguit de mots per descriure el Paral·lel, la seva gent i els seus racons. I és que amb aquesta exposició, l’individu és transportat paulatinament per l’evolució d’aquest meravellós barri, des dels inicis, on a través de pòsters a les parets llegeixes les característiques, fins a quadres on es mostren els balls del couplé als cabarets.

Passadissos estrets amb quadres de totes dimensions  et portaven dins diferents sales com ara un piano que es tocava sol, cortines que formaven part d’una estructura artística , espais buits i espais carregadíssims on et delectaven amb tot tipus d’imatges dels carrers. El Paral·lel es vesteix a mesura que t’endinses, peça a peça en coneixes cada cop una mica més.

L’última part de la exposició donava l’oportunitat als visitants d’opinar sobre l’experiència. Després de fullejar-ne algunes pàgines el regust final d’aquesta passejada pel Paral·lel ha estat força positiu. Molts missatges d’emoció i sobretot felicitacions pel Centre de Cultura Contemporània una vegada més.

SOBRE AUTORES: Josep Pla

Pequeña introducción:

La familia Pla es una de las más acomodadas de Palafrugell y decide hacer estudiar a sus cuatro hijos: Josep, Pere, Maria y Rosa. Josep Pla, ya en la escuela primaria, destaca por su pasión por la lectura (Montaigne, Pascal, Stendhal, Baroja, Azorín, Ruyra, Eugeni d'Ors…), por tener una memoria prodigiosa y por su carácter inconformista. Internado en Girona para cursar bachillerato, el aprendiz de escritor empieza a redactar sus primeras narraciones, colabora en varias revistas locales y queda subyugado por la Girona monumental.

Instalado en varias pensiones y hostales, las ocupaciones del joven estudiante universitario serán sobre todo la lectura y el paseo. Sin desvincularse nunca de Palafrugell, ni de los amigos ni de los paisajes, por los cuales siente una predilección sin límites, poco a poco se introduce en los ambientes culturales de la Barcelona de la época. En el Ateneu Barcelonès, Pla descubre una biblioteca con un fondo muy rico en literatura francesa y lugar donde puede leer cada día la mejor prensa europea de la época. También conoce a un grupo de intelectuales que forman una peña singular (Joaquim Borralleres, Joan Estelrich, Alexandre Plana, Josep M. de Sagarra, Enric Jardí…), los cuales tendrán una importancia decisiva en los inicios de su carrera literaria y periodística.

Durante los últimos años de la carrera de Derecho, Pla empieza a publicar seriamente varios escritos de prosa poética. Son unas composiciones que dejan ver a un escritor de estilo inmaduro, retórico, artificioso, pero ya presentaban una síntesis de los temas de su obra: descripción apasionada de la realidad más próxima, subjetivismo poético, rechazo aparente de la imaginación, ironía sutil, manipulación y fabulación a partir de hechos y de personajes reales. Después de una breve estancia en el diario "Las Noticias", Pla entra a finales de 1919 como redactor del diario "La Publicidad", que muy pronto catalanizaría su cabecera. El periodismo le ayuda a encontrar un estilo más preciso, sintético y natural.

ADJETIVOS:

Anticonvencional    Inconformista

Solitari                      Erudit

Poliglota                  Contemplatiu

Pessimista              Realista

Poeta                       Viatjant

Honest                     Sincer

FRASES DE JOSEP PLA:

"El dinero no da la felicidad, ciertamente; pero tampoco es un serio obstáculo."

"Baroja ha escrito, seguramente, los mejores retratos y, sin dudas, los mejores paisajes que se han escrito en lengua castellana". El quadern gris (p. 284).

"El defecto de Baroja es que es un hombre de adjetivo ligero. A veces juzga, adjetiva, ligeramente —los lanza como los asnos los pedos". El quadern gris (pp. 284/285).

"Unamuno ha dado una conferencia (política) en el Ateneo de Madrid sobre el alma. ¡Qué delirante galimatías es este hombre y este país!". El quadern gris (p. 287).

"¡Dormir…!¿Acaso existe algo más noble y correcto que dormir? Josep Plá en "Madrid. El advenimiento de la república"(1933)

“Es mucho más fácil describir que opinar. Infinitamente más. En vista de lo cual, todo el mundo opina".

“El catalanismo no se puede desvincular de España. Cataluña fabrica muchos canzoncillos pero no tiene tantos culos”

Fuentes: Fundació Josep Pla.

SOBRE LES NOTÍCIES

“No tinc cap dubte, el què em van disparar va ser un projectil”

La dona que va perdre l’ull durant la vaga del 14 de novembre, és entrevistada al programa “Àgora” de TV3 i assegura que el que ella va rebre va ser un impacte d’una bala o bé algun tipus de projectil.

Ester Quintana víctima de la vaga general del 14-N va perdre l’ull degut a la mala utilització de les armes a mans d’un mosso d’esquadra.  Tot i les declaracions davant del jutge i vídeos on veiem com disparen artefactes, la conselleria d’interior nega haver utilitzat bales de goma en aquella zona.

Ester juntament amb la seva advocada Laia Serra i la portaveu de la organització Stop Bales de Goma han ofert diferents declaracions per defensar la situació en què la víctima es troba.  “No tinc cap dubte, el què em van disparar va ser un projectil”, ha reafirmat contundent a la pregunta de Xavier Bosch.

“Baixava pel passeig de Gràcia cap a la Gran Via i em vaig para a parlar amb una amiga allà va començar la càrrega, entre Gran Via i la plaça Catalunya” ha afegit per explicar on es trobava durant la càrrega policial.

Degut a l’impacte del projectil policial, s’ha vist obligada a operar-se un altre cop. “Estic en un procés molt dolorós, és difícil d’explicar” afirmava. “He perdut la vista, l’ull s’ha de treure i es posarà una pròtesi”.

L’Ester ha criticat el tractament del cas per part de la Conselleria d’Interior i declara que es va sentir com un dany col·lateral més. “Vaig anar a la vaga per reivindicar que estic a l’atur i intentar canviar la meva situació”. La posició d’Ester és clara, es mostra decebuda però confia en què la justícia es posi finalment de la seva part. 

Georgina Arnau

T2A  Seminari 23

PRIMERAS LECCIONES

“Persona profesionalmente dedicada en un periódico o en un medio audiovisual a tareas literarias o gráficas de información o de creación de opinión”

La definició esmentada anteriorment pertany al Diccionari de la Real Academia Española. Però que són unes paraules envers el que sent realment hom? No crec que existeixi la definició exacte de periodista. Un periodista sent i viu a través de la seva feina, si és que es pot dir feina. Per a mi el periodisme, no és simplement informar al poble com a un dret que aquest té. Per mi el periodisme significa saber, conèixer, informar-se… exigeix valentia, rigor i respecte.

La idea de ser periodista no va sorgir des de petita. La meva il·lusió des que tenia cinc anys era ser acròbata i actriu. L’escenari em tenia el cor robat. Els playbacks improvisats al saló de casa, les piruetes al jardí i la platja… Si que puc dir, que un dels moments més esperats era seure sobre la falda de l’avi i poder passar les pàgines d’   el Periódico cada diumenge. Ara bé, no tinc clar si la il·lusió era pel fet de passar pàgina o perquè després de la lectura, tocava un partida a l’UNO. I és que des de petita, la curiositat m’ha picat, si és pot dir així, en tot moment. No trobava moment per preguntar què passava, què explicaven o de què parlaven. Gairebé sempre rebia com a resposta un: -Georgina, són coses de grans! Confesso que, a vegades, el meu afany per conèixer pot fer-se una mica pesat, però és quelcom innat. I sí, podríem dir-ne xafarderia per segons què.

El meu periodisme m’agradaria que fos un periodisme, centrat en allò que sempre m’ha atret: el teatre, la dansa, la moda i els esports. La veritat és que els meus interessos són força variats, no m’agrada estancar-me ja que crec que en tot moment es pot aprendre. No he tingut mai un ídol, un personatge públic ni cap professional que m’inspiri. Sempre he intentat agafar allò més important de cada situació, comentari, treball…

Espero, i desitjo que aquest nou semestre ens introdueixi en aquest món d’una manera més “professional”, no només teòricament, sinó que ens endins’-hi a un periodisme que ens ajudi a acabar de definir el nostre camí com a futurs professionals.

Universitat Ramon Llull